FUSTA DE L'EMPORDÀ PER A LES GALERES REIALS

>  Els boscos de l’Alt Empordà varen proporcionar en diverses ocasions al llarg de la història fusta per a la construcció d’embarcacions de diferents tipus. No coneixem, en canvi, els detalls en que es produïa el transport d’aquesta fusta des del bosc fins la drassana. Un document de l’any 1773 ens dona algunes notícies al respecte. Es tracta d'una escriptura notarial que conté uns capítols signats entre Miquel Roca, comerciant de Barcelona, actuant com a representant de Ramon Torras, també comerciant de Barcelona i Jacint Perxas, Josep Siguany i Joan Altamira, traginers de Figueres pel qual es contracta la portada de 5000 colzes cúbics (uns 2090 metres cúbics) fusta de roure i d’alzina, durant els períodes de lluna minvant dels mesos de gener, febrer i març d’aquell any, des dels boscos situats a Agullana, Bosquerós, la Vajol, Darnius, Palua-surroca, Llers, Vilarig, Cistella, Navata, Avinyonet, Vilafant, Vilanant, Taravaus, Espinavessa, Pontós, Orfes, Parets, Romanyà, Canelles, Ordis, Borrassà “y altres immediats” fins al port (natural) de Roses a on s’havien construït expressament uns ponts o pantalans per carregar aquesta fusta, el destí final de la qual no s’especifica, probablement Cartagena, ciutat en la qual hi havia en aquell moment les drassanes reials al Mediterrani.

  Les principals clàusules acordades per les dues parts eren:

  Els traginers havien de proporcionar cadascun d’ells un carro tirat per quatre mules i el personal i material necessari pel transport.

En el cas que els carruatges ocasionessin desperfectes en sembrats o qualsevol altre indret, els transportistes havien d’indemnitzar els afectats. 

 El pes i la qualitat de la fusta carregada havien de ser comprovats tant en el lloc de càrrega com en el de descàrrega. 

Els transportistes rebrien 6 sous d’ardit per cada quintar (42 kg.) de fusta transportat que es pagarien cada quinze dies.

(Arxiu Històric de Girona, Notarial, Figueres, vol. 813, pàgs. 3v-6v.)

PATRIMONI ETNOGRÀFIC DE BÀSCARA

Article publicat en el número 33 de la revista "Alberes". <

EL MAS DE LES TORRES DE VILANOVA DE LA MUGA

Article publicat al número 31 de la revista Alberes

UNA ESTIMACIÓ DE POBLACIÓ DE L’ALT EMPORDÀ DE L’ANY 1598

No es disposen de recomptes oficials de població catalana en el llarg període que va des de lany 1555 fins el 1717. Qualsevol dada demogràfica coneguda d’aquesta època és aïllada i parcial.Excepcionalment existeixen uns càlculs de població de focs o cases habitades a vegades exactes, altres cops aproximats de les poblacions de les parròquies del bisbat de Girona que consta en els registres de les visites pastorals que efetuà l’any 1598 el bisbe Francisco Arévalo de Zuazo (Arxiu Diocesà de Girona, Visites, vol. 76). En les parròquies petites el nombre de cases que dona deu ser just el que hi havia, però en les poblacions a partir de les 30 cases la xifra sempre és arrodonida, però, segurament, es deu acostar força al nombre real de focs. En aquesta ocasió hem fet un extracte d’aquest recompte corresponent a les poblacios de l’Alt Empordà. En total es recompten uns 12612 focs, uns 12500 habitants aproximats.

Agullana, 40; Albanyà, 8; Arenys d’Empordà, 10; L’Armentera, 80; Avinyonet, 28; Bàscara, 70; Borrassà, 60; Cabanelles, 12; Cabanes, 60; Cadaqués, 150; Calabuig, 12; Capmany, 50; Castelló d’empúries, 500; Cistella, 50; Darnius, 30; Ermadàs, 4; Les Escaules, 4; Espinavessa, 11; Espolla, 30;; L’Estela, 4; Figueres, 300; Fortià, 33; La Garriga, la 50; Garrigàs, 9; Garriguella, 36; Els Horts, 20; La Jonquera, 40; Lladó, 50; Llampaies, 15; Llançà, 80; Llers, 100; Maçanet de Cabrenys, 60; Mollet d’Empordà, 10; Montiró, 8; Navata, 80; Ordis, 33; Orriols, 18; Palau de SantaEulàlia, 12; Palau-saverdera, 45; Palol de Vila-robau, 12; Pau 16; Pedret, 22; Pelecalç, 6; Pontós, 45; Rabós d’Empordà, 12; Riumors, 14; Romanyà d’Empordà, 9; Roses, 100; Saldet, 6; Sant Climent Sescebes, 40; Sant Llorenç de la Muga, 100; Sant Martí Sesserres, 9; Sant Miquel de Fluvià, 30; Sant Mori, 9; Sant Pere Pescador, 100; Santa Llogaia d’Àlguema, 13; La Selva de Mar, 90; Siurana d’Empordà, 26; Taravaus, 9; Terrades, 40; Torroella de Fluvià, 26; Vilademires, 9; Vilafant, 20; Vilajoan, 10; Vilajuïga, 13; Vilamacolum, 14; Vilamalla, 22; Vilanant, 36; Vilanova de la Muga 35; Vilarig, 10; Vilarnadal, 24; Vila-sacra, 40; Vilatenim, 18; Vilaür, 18;

Article publicat a la revista "Alberes", nº 30, tardor-hivern del 2023

Enllaç per accedir a la versió digital del llibre "Toponimia històrica del terme de Figueres"

Toponimia històrica del terme de Figueres

En aquesta recopilació de topònims del terme municipal de Figueres trobarem els noms documentats en fonts escrites -arxius, premsa històrica i bibliografia- del segle IX fins a l'actualitat. S'ha comptat amb l'ajut d'informadors per confirmar les denominacions que encara són presents en la memòria col·lectiva. S'hi inclouen també els noms de comerços, pel fet que molts representen llocs de referència comuna per als vilatans. En conjunt, aquest recull és un petit tresor del patrimoni immaterial figuerenc.

EL PRIMER EIXAMPLE DE VILAFANT

El poble de Vilafant va restar tancat dins el clos de la cellera de l’església de Sant Cebrià des del segle XI fins al finals del XVIII. D’aquest recinte encara queden indicis del seu traçat i algunes restes dels murs perimetrals. Fora d’aquest primer petit nucli compacte només hi havia alguna masia aïllada. Al llarg del segle XVIII I principis del XIX la població experimentà un fort augment demogràfic impulsat per l’artigatge de noves terres i per la implantació de la indústria de la rajoleria. En menys de cent anys el nombre d’habitants es multiplicà per cinc. Per donar resposta al fort increment de la demanda d’habitatges l’hisendat figuerenc Tomàs Puig (famós per haver estat un important polític afrancesat durant la Guerra del Francès) que tenia terres en propietat a Vilafant va fer diverses promocions urbanístiques els anys 1794, 1799 i 1828 de solars situats en els paratges anomenats Perelló i Coromines del mas Padern, on hi havia la casa que havia estat hostal del Comú, al sector dels actuals carrers de Llers, de Borrassà i de Sant Josep. Els carrers de nova creació havien de tenir una amplada de setze pams. A canvi de la concessió dels solars per edificar cases els adjudicataris havien de satisfer a perpetuïtat un cens anual a l’establidor